DIÀBOLO

El diàbolo és un joc de malabars en què s'impulsa la rotació d'un rodet, format per dos troncs de con coaxials units per la secció més petita, per mitjà d'un fil que es té agafat pels dos extrems. Quan la rotació és prou ràpida es pot llençar enlaire i entomar-lo novament amb el fil.

És bastant difícil saber amb precisió quan es va inventar el diàbolo. No obstant això, els historiadors estan d'acord que va ser a la Xina on es va crear el joc del diàbolo, que s'ha practicat durant més de dos mil anys. Durant la dinastia Han (206 aC), el diàbolo s'anomenava Kouen-gen, que significa "fer xiular el bambú buit". De fet, a la Xina els diàbolos encara es fabriquen amb bambú, amb forats pels costats per tal de fer-los xiular mentre giren.
Els missioners francesos i anglesos i els enviats polítics i diplomàtics van portar a Europa aquests objectes estranys, que van ser nomenats diaballo (després diàbolo), del grec dia, que significa «a través de», i ballo, que significa «llançar».
A França, tan bon punt va arribar, el diàbolo va ser molt ben acollit i considerat un joc tan competitiu com el jeu de paume (joc de pilota, avantpassat del tennis). El 1810 es van formar diversos clubs a París i les competicions es feien en el que avui en dia són els Camps Elisis. El joc del diàbolo va arribar a estar molt de moda, fins i tot dins la cort de Napoleó, on sembla que es jugava amb diàbolos fets de fusta massissa.
L'any 1906 Gustave Philipart, un inventor francès, va presentar un diàbolo fet amb dues copes de metall i els extrems protegits amb cautxú de pneumàtics vells. Ràpidament va sorgir una bogeria a França i posteriorment a Anglaterra. Nombrosos escrits, narracions i targetes postals mostren que es jugava amb el diàbolo per tot arreu i l'utilitzaven gairebé totes les classes socials. En el període d'entreguerres el diàbolo es va deixar de banda.
Més tard, el diàbolo només va aparèixer en els escenaris dels teatres. Cap al 1980, gràcies a l'ús de noves tecnologies, als nous materials, a la investigació i a la precisió dels fabricants, va començar una nova era pel joc. Això va permetre que cada cop més aficionats i malabaristes executessin trucs extraordinaris amb 1, 2 o 3 d'aquests objectes voladors.

Els diàbolos també tenen una variació amb foc.

EL PAL DEL DIABLE

Els pals del diable o pal xinés són un joc malabar consistent a mantenir a l'aire un bastó mitjançant dos pals més que el malabarista porta a les mans. El tercer pal es pot llançar i fer girar per l'aire aconseguint diferents piruetes de diferents dificultats.

 

El pal del diable central pesa 230 grams i té una longitud de 66 centímetres. El seu diàmetre és de 3 centímetres als extrems i de 2 centímetres al centre. Existeixen models per a principiants amb materials que permeten un agafament més gran, o també models per experts en els quals es pot calar foc als extrems i ser usats mentre cremen. Els dos pals de les mans són més lleugers, curts i prims que el pal central.

El bastó del diable s'usa des de fa molt de temps. En l'època medieval ja s'usava.

MALABARS AMB CAIXES

Les Caixes de purs són populars objectes de malabarisme.

Les rutines de realitzades amb caixer  de cigars inclouen trucs d'intercanvi de caixa ràpida per l'aire, trucs d'equilibri i molt més.

La  majoria es fan amb tres caixes. Sovint es refereix com un estil d'arrencada-parada". En efecte, això significa que després de la majoria de trucs les caixes de tornar a la posició d'inici (caixes tres o més en una línia, més petit extrems junts) i aturar abans el malabarista s'inicia el truc següent.

Per a emprar este material, podem agafar 3 caixes de purs o de cartró de la mateixa mida (19x13x5cm) i paper de colors:

1. Marcarem en el paper 6 vegades el contorn de la cara lateral de la caixa. Se necessiten dos rectangles de paper per caixa.

2. Retallar les superfícies assenyalades

3. Apegar els rectangles de moqueta a les diferents cares laterals de les caixes

4. Posar cinta adhesiva en totes les aristes de la caixa