lunes, 16 de mayo de 2016

DIÀBOLO


El diàbolo és un joc de malabars en què s'impulsa la rotació d'un rodet, format per dos troncs de con coaxials units per la secció més petita, per mitjà d'un fil que es té agafat pels dos extrems. Quan la rotació és prou ràpida es pot llençar enlaire i entomar-lo novament amb el fil.

És bastant difícil saber amb precisió quan es va inventar el diàbolo. No obstant això, els historiadors estan d'acord que va ser a la Xina on es va crear el joc del diàbolo, que s'ha practicat durant més de dos mil anys. Durant la dinastia Han (206 aC), el diàbolo s'anomenava Kouen-gen, que significa "fer xiular el bambú buit". De fet, a la Xina els diàbolos encara es fabriquen amb bambú, amb forats pels costats per tal de fer-los xiular mentre giren.
Els missioners francesos i anglesos i els enviats polítics i diplomàtics van portar a Europa aquests objectes estranys, que van ser nomenats diaballo (després diàbolo), del grec dia, que significa «a través de», i ballo, que significa «llançar».
A França, tan bon punt va arribar, el diàbolo va ser molt ben acollit i considerat un joc tan competitiu com el jeu de paume (joc de pilota, avantpassat del tennis). El 1810 es van formar diversos clubs a París i les competicions es feien en el que avui en dia són els Camps Elisis. El joc del diàbolo va arribar a estar molt de moda, fins i tot dins la cort de Napoleó, on sembla que es jugava amb diàbolos fets de fusta massissa.
L'any 1906 Gustave Philipart, un inventor francès, va presentar un diàbolo fet amb dues copes de metall i els extrems protegits amb cautxú de pneumàtics vells. Ràpidament va sorgir una bogeria a França i posteriorment a Anglaterra. Nombrosos escrits, narracions i targetes postals mostren que es jugava amb el diàbolo per tot arreu i l'utilitzaven gairebé totes les classes socials. En el període d'entreguerres el diàbolo es va deixar de banda.
Més tard, el diàbolo només va aparèixer en els escenaris dels teatres. Cap al 1980, gràcies a l'ús de noves tecnologies, als nous materials, a la investigació i a la precisió dels fabricants, va començar una nova era pel joc. Això va permetre que cada cop més aficionats i malabaristes executessin trucs extraordinaris amb 1, 2 o 3 d'aquests objectes voladors.

Els diàbolos també tenen una variació amb foc.

EL PAL DEL DIABLE


Els pals del diable o pal xinés són un joc malabar consistent a mantenir a l'aire un bastó mitjançant dos pals més que el malabarista porta a les mans. El tercer pal es pot llançar i fer girar per l'aire aconseguint diferents piruetes de diferents dificultats.
 
El pal del diable central pesa 230 grams i té una longitud de 66 centímetres. El seu diàmetre és de 3 centímetres als extrems i de 2 centímetres al centre. Existeixen models per a principiants amb materials que permeten un agafament més gran, o també models per experts en els quals es pot calar foc als extrems i ser usats mentre cremen. Els dos pals de les mans són més lleugers, curts i prims que el pal central.

El bastó del diable s'usa des de fa molt de temps. En l'època medieval ja s'usava.

MALABARS AMB CAIXES


Les Caixes de purs són populars objectes de malabarisme.

Les rutines de realitzades amb caixer  de cigars inclouen trucs d'intercanvi de caixa ràpida per l'aire, trucs d'equilibri i molt més.

La  majoria es fan amb tres caixes. Sovint es refereix com un estil d'arrencada-parada". En efecte, això significa que després de la majoria de trucs les caixes de tornar a la posició d'inici (caixes tres o més en una línia, més petit extrems junts) i aturar abans el malabarista s'inicia el truc següent.

Per a emprar este material, podem agafar 3 caixes de purs o de cartró de la mateixa mida (19x13x5cm) i paper de colors:

1. Marcarem en el paper 6 vegades el contorn de la cara lateral de la caixa. Se necessiten dos rectangles de paper per caixa.

2. Retallar les superfícies assenyalades

3. Apegar els rectangles de moqueta a les diferents cares laterals de les caixes

4. Posar cinta adhesiva en totes les aristes de la caixa



miércoles, 20 de abril de 2016

MALABARS AMB PILOTES


El malabarisme de llançaments és el joc malabar que més es reconeix com a malabarisme. Consisteix a llançar una sèrie d'objectes a l'aire i anar-los empomant a mesura que van caient. Els objectes que s'agafen es tornen a tirar immediatament, així que s'aconsegueix un efecte de continuació, una regularitat en els moviments. Molts malabaristes combinen l'ús de les mans amb el d'altres parts del cos.

Suposa una pràctica molt important en qualsevol número de circ per la seua facilitat d'aprenentatge i la seua vistositat per al públic.


També és un material molt fàcil de fer com podem vore ací:




Com podeu veure, amb uns globus i arròs, podem fer unes joguines ben barates i entretingudes.

miércoles, 6 de abril de 2016

MIKIDO, el germà xicotet del KIWIDO



Ací us presente un dels malabars que utilitzarem per al circ, com és el Kiwido, un joc originari de Nova Zelanda, jugat pels Maorís. Combina moviments dinàmics, estètics amb elements de dansa.

És molt fàcil d'aprendre i els efectes que produïx són espectaculars, té gran varietat de trucs, i amb ell entrenem la coordinació, la concentració i la resistència.



A la web http://www.xtec.cat/~aalas/malabars/carioques.htm hem trobat esta série d'exercicis:

Nivell 1: Trucs fàcils
Preparació
Subjecta les carioques només amb el dir índex i manté la carioca a 15 cm. del terra.
Moviment bàsic
Gira les carioques cap al davant i cap al darrera per acostumar-te als seus moviments
El fuet
Intenta girar només una carioca, d'esquerra a dreta, creuant pel davant teu.
El boxejador
Gira les carioques molt ràpid, de forma paral·lela, imitant l'entrenament d'un boxejador.
La bicicleta
Moviment similar a l'anterior, però les carioques giren alternativament com els pedals d'una bicicleta.
Nivell 2: Trucs experts
El fuet doble
Moviment similar al fuet, però amb les dues mans simultàniament.
L'encreuament
Girant les carioques paral·lelament cap al davant, creua els braços i manté el gir de forma paral·lela. Realitza diferents creuaments durant la rutina.
Hipnosi
Gira les carioques en sentit contrari, una contra l'altra, de forma que facis un cercle perfecte davant teu. Manté una lleugera separació entre les dues òrbites per a que no xoquin.
Voladores
Moviment semblant a l'hipnosi, però formant les dues òrbites sobre el teu cap. També has de vigilar que no xoquin entre sí.
Tornado
Mentre realitzes el moviment del boxejador, ves obrint els braços a poc a poc, i reduint la inclinació i velocitat del gir, de manera que la carioca es vagi enredant en els teus braços. Quan estiguin enrotllades, fes el contrari, canvia el sentit del gir i augmenta la velocitat per desenrotllar-les.

miércoles, 9 de marzo de 2016

Què és l'acrosport?



Com ja hem comentat anteriorment, l'acrosport o gimnàstica acrobàtica és un esport acrobàtic-coreogràfic que integra tres elements fonamentals: formació de figures o piràmides corporals, acrobàcies i elements de força, i flexibilitat a més d'equilibris com a transicions entre figures. Té elements de dansa, salts i cabrioles gimnàstiques com a component coreogràfic, que li atorguen el grau d'artístic.


L'acrobàcia és cadascun dels exercicis gimnàstics o d'habilitat que realitza un acròbata: equilibris, salts, girs, etc. Les acrobàcies són una part important de l'acrosport.L'acrosport és una disciplina esportiva inclosa en la Federació Internacional d'Esports Acrobàtics. Va ser fundada l'any 1973 i integrada en la Federació Internacional de Gimnàstica des de 1999. Es practica en un tapís de 12x12 m en el qual es realitzen exercicis amb acompanyament musical sense cant. L'exercici ha de contenir elements acrobàtics i gimnàstics de flexibilitat, equilibri, salts i girs. Els integrants han de cooperar entre ells per executar formacions corporals i harmònics.


Papers dins del grup de l'acrosport

  • Acròbata o àgil. Són els que realitzen els elements més complicats. Solen enfilar-se a les posicions més altes de les piràmides.
  • Portor. És aquell que se situa com a base, utilitzant el seu cos com a suport. Aquest pot ser estàtic o dinàmic i les posicions bàsiques del portador són: supina (tombat cap per amunt), quadrúpeda (quatre suports) i bípeda (de peu, dos suports).
  • Ajudant. La seva funció és ajudar als membres del grup en els moments o en les fases que ho requereixin. La seva posició és estètica en l'estructura final.   

lunes, 7 de marzo de 2016

Per què un circ??

 

Fer un circ és crear màgia



Volent fugir dels típics festivals de fi de curs, hem decidir somiar junts per crear un projecte entre mestres i alumnes a fi de aprendre junts una sèrie d'habilitats acrobàtiques mesclats amb un seguit de habilitats d' "Actor de circ" i "Clown" que li done un fil conductor a l'espectacle.


Tenim com a referents els espectacles clàssics de circ, així com el més recent Circo del Arte. A més, dins d'Alacant tenim una associació anomenada Donyet Ardid (integrants que podem vore al vídeo) que va sorgir de la inquietud de un grup d'adolescents a un institut. A partir d'ahí no van voler deixar de somiar i van decidir dedicar part del seu temps a desenrotllar habilitats relacionades amb el circ.

Volem que este siga un projecte col·laboratiu, i per tant compartirem amb vosaltres tots els materials TIC que tinguem en la mà per a poder produir una experiència única, educativa i que ens obra els ulls sobre l'immens espectre d'activitats físiques que podem realitzar dins de l'àrea d'Educació Física, fugint dels clàssics balls amb música actual de lletra de dubtosa qualitat educativa.

Els alumnes voran altra alternativa al seu temps d'oci, a banda de les tradicionals escoles d'esports individuals i col·lectius. Si d'un institut d'Alacant va eixir un projecte meravellós com Donyet Ardid, per què no en el nostre col·legi?

Les primeres experiències a classe han estat positives, i ja és realitat la producció de figures d'acrosport i els primers passos a les malabars.

Així, algunes de les habilitats a treballar seran:

Acrosport

La gimnàstica acrobàtica o acrosport és un esport acrobàtic-coreogràfic que integra tres elements fonamentals: formació de figures o piràmides corporals, acrobàcies i elements de força, i flexibilitat a més d'equilibris com a transicions entre figures. Té elements de dansa, salts i cabrioles gimnàstiques com a component coreogràfic, que li atorguen el grau d'artístic.
L'acrobàcia és cadascun dels exercicis gimnàstics o d'habilitat que realitza un acròbata: equilibris, salts, girs, etc. Les acrobàcies són una part important de l'acrosport. Es poden entendre les acrobàcies fora de l'acrosport però no l'acrosport sense acrobàcies.

Malabarisme

El malabarisme és una activitat que, en el seu sentit més estricte, consisteix a llençar, atrapar i tornar a llençar objectes de manera continuada. En general, com més gran és el nombre d'objectes utilitzats, més necessaris són l'habilitat i l'entrenament per dur a terme el malabarisme. Tanmateix, normalment se li dóna una definició més global que inclou totes les manipulacions d'un o més objectes que demanen entrenament i habilitat.

Clown 

Un pallasso és un actor que es dedica a fer riure els altres mitjançant bromes i els acudits. Podem distingir-ne diversos tipus segons el rol que incorporen:: El clown (el cara-blanca, o el llest). L'august (el pallús), el contra-august, l'excèntric... És diferent del còmic humorista, que basa el riure en els jocs verbals, perquè el pallasso està associat a un aspecte extravagant, ple de colors i exageracions i les seves actuacions inclouen gestos, interaccions amb el públic i referències al circ.
El pallasso prototípic porta la cara plena de maquillatge de colors destacant el blanc per fer visible les seves expressions de ben lluny estant, amb un gran nas vermell a joc amb els sabatots. De vegades duu perruca, un gran somriure dibuixat i la roba plena de pedaços i butxaques, d'on treu artefactes per divertir la gent, especialment els nens. Com a habilitats complementàries sol saber tocar un instrument (com el saxo alt, majorment, amb un so peculiar molt allunyat del jazzístic), fer figures amb globus, fer equilibris i torsions...
L'humor del pallasso és l'anomenat blanc, basat en caigudes, en acudits senzills i en el mim. El seu origen històric està en el clown o graciós del teatre i els bufons medievals. Com a especialitat, té els seus orígens en la Comèdia de l'Art; i les arrels, en les comèdies gregues.


Així, tot un combinat d'habilitats que ens servirà per dur a terme un festival de fi de curs del que es recordaran tota la vida. Anem a per totes!!